Me la vaig trobar caminant per un camí de punxes, i mentre ho passava malament em va dir que el millor que es podia fer a la vida era fer totes i cadascuna de les coses pensant només en mi mateixa, perquè realment l'horitzó que estava construint era meu i de ningú més. Em va fer pensar, i llavors vaig creure que potser tenia raó i que l'horitzó que estava construïnt havia de fer un lleuger rebolt perquè fos realment meu i només meu.
...I perquè cada cop que li feien veure que per ser feliç fa falta ser una mica egoïsta no conseguia fer cas?
Diuen que no es pot tenir tot a la vida, però hi ha moments en què tot s'apaga de sobte i no saps perquè. El millor d'aquests moments és adonar-te que no estàs sol, i que la màgia de la vida, és veure somriures quan més falta et fan.
☆_ A l'horitzó una porta mitg tancada k a l'obrir-se grinyola i al tancar-se ja no s pot tornar a obrir_☆
I si per un momenttot el que somiéssimhotinguessim a l'instant? LLavors la paraulasomiarperdria el seusentit. I la felicitat que es dibuixa en el compliment d'un somnidurariacom el ventdesprés de passarpelcamí.
La màgia de l'intriga de saber si algundia, totallò que faria que fossimrealmentfeliços es faràrealitat...