diumenge, 21 de novembre del 2010

Solstici d'hivern



Segueixo mirant aquells ulls inquiets com el primer dia,
segueixo veient la llum en aquella mirada.
Contemplo la veritat en cadascun dels teus somriures
i dibuixo alegria quan veig que tot és més fàcil al teu costat.

Parlo de tu, de tu i de mi.
Com mai he parlat, sempre parlant d'ella;
com aquella estrella llunyana que cada cop s'apropa més al sol.

Perquè tu ets el meu sol,
aquell que brilla nit i dia.
I no deixa descansar un cor inquiet
que no vol deixar de contemplar el seu solstici.