El camí

El camí - gossos

N'hi ha que pugen cap al cim,
creuant-se amb els que baixen pel mateix camí.
D'altres viatgen mar endins,
fugin de la misèria, direcció al paradís.

Mentre hi hagi un lloc on anar... hi haurà un camí.
Una entrada i una sortida.
Si podem veure l'horitzó... hi haurà un camí.
Una cara que no s'oblida.
Quan formi part dels teus records,
tanca els ulls... seré dins la foscor.
Serà el moment en què entendràs
perquè no em vaig acomiadar.

Plans, plans, plans, plans i més plans...
Moltes són les coses que portem entre mans.
De vegades és la sort
la bruixola que ens guia fins arribar a port.

Mentre hi hagi un lloc on anar... hi haurà un camí.
Una entrada i una sortida.
Si podem veure l'horitzó... hi haurà un camí.
Un adéu que mai més s'oblidarà...
Quan formi part dels teus records,
tanca els ulls... seré dins la foscor.
Serà el moment en que entendràs
perquè no em vaig acomiadar...

Quan formi part dels que no tornaràn,
amb un somriure amb podràs recordar.
No ploris per mi... vaig tenir sort.
Vaig trobar el camí...
El camí que porta el teu nom...

Quan formi part dels que no tornaràn,
amb un somriure amb podràs recordar.
No ploris per mi... vaig tenir sort.
Vaig trobar el camí...
El camí que porta el teu nom...

Bueno, doncs avui aquesta cançó que m'ha arribat a fer pensar bastant.

Un trocet d'horitzó que cal esborrar

I li vaig preguntar si realment li agradava aquest trocet d'horitzó tan recent. Ella, amb uns ulls que mostraven més tristesa que alegria; em va respondre que no. Aleshores li vaig dir que si volia, encara era a temps de canviar-lo, però ella em deia que aquest trocet que per a ella era obscur, per d'altra gent que li importava era un trocet lluminós.

Jo li vaig dir que havia de pensar en ella, i no tan en la resta de gent, però em va dir que no podia, que ella vivia per fer contenta a d'altres persones.

De sobte, un lleuger silenci va matar la conversació, no savia què dir-li, realment ella era una noia volcada als altres.

Finalment, es va fer fosc i cadascuna va marxar pel seu camí, però el següent dilluns, la vaig tornar a veure, a la mateixa hora i amb els mateixos ulls que delataven el seu patiment.

En aquell moment, em va quedar més clar que aquest horitzó tan fosc, l'havia de borrar i si no era aixi, l'hauria d'encerclar per els trocets més lluminosos de l'horitzó de la vida; només així, en moments com aquell, podria tornar a somriure.

Realitat sorprenent

Seguir akest horitzó tan nou és incfreïble, tan de bo no fugi mai la seva màgia.

I pensar que tot el que havia somiat ara és real...

Inpensablement les imatges que somiava viure, ara són reals.

...Que segueixi la màgia...

Un nou horitzó sortirà a la llum

I demà un nou horitzó sortirà a la llum, s'obrirà una nova porta de colors que caldrà sobrepassar amb força; perquè només aixi akesta llum persistirà.

Ara només cal esperar que a l'afrontar aquest nou horitzó, el destí no canvii, o en tot cas canvii per ser millor.

Toca viure al màxim, passar sense por la porta que depara el destí i esperar...

*·_∂ιвυιχαит нσяιтzσиѕ_·*

Bé, doncs avui neix aquest blog. No sé quan durarà ni quan renovaré el que hi posi, l'objectiu d'aquest blog és poder escriure i plasmar sentiments i sensacions en moments en què es faci necessari.