Recordaré sempre aquell aniversari de la Gina en què tu i jo ens vam tancar al lavabo d'aquella casa de pagès, esperant per fer-li una sorpresa. Se'ns escapava el riure, i quan va trobar-nos ens queien les llàgrimes de l'emoció. Recordo també les llargues converses de les nits hilarienques parlant de qualsevol tema. També recordo el dia en què vaig intentar, il·lusa, convèncer la Gina que eres el noi ideal. Realment eres una gran persona. No sé quan m'acostumaré a no preguntar per tu quan ens reunim tots, però ara no cal, perquè com tu creies hi seràs encara que no ens veiem i estaras bé. Descansa en Pau Abraham, tal com tu diries, estas amb Déu.