Tardor inversemblant

I ha arribat la màgia de la tardor. Amb els seus colors i els seus canvis de temps constants al ritme de la passimònia dels sentiments.
Una tardor d'incògnites, una tardor diferent. Amb enyorances, amb penes, amb plors. Però sempre sense perdre la il·lusió de què canviin els dies.
No obstant, avui la tardor m'ensenya la intensitat del pas del temps, el saber esperar, el saber observar i sobretot aprendre de tot i de tothom. Respirar energies i no deixar-les marxar. Retenir l'esperança i lluitar per la felicitat.