Vida

La seva vida, com un càctus amb dolç aroma de lavanda, es penceix per manca d'oasis al desert.

La complicitat de ser fada

Era diumenge, un dimenge al vespre d'aquells en què et falta l'aire al saber que l'endemà és dilluns i torna la rutina. La noia somiava en passar les hores distreta, i arribar al dilluns sense adonar-se'n per tal de mantenir la calma. Va ser en aquell moment, quan va aparèixer ella, que del no res, va canviar la situació. La noia no savia què fer, perquè no entenia res. Així que va decidir marxar fins aclarir les coses. Aquella nit, nit de vent gèlid, va ser complicada i confusa, nit en la qual el son no va aclaparar-la. Però tot i així, no va aconseguir desxifrar l'enigma. Avui és divendres, i la noia, encara es pregunta com pot desxifrar-lo. Uns diuen que no es preocupi i d'altres que continui darrera un mur de pedra.
No obstant això, la noia intenta aixecar el cap i donar-se importància a ella mateixa, perquè el seu subconscient li parla, fent-la arribar a la intranquilitat i causant efectes contradictoris al seu benestar.
I reconeix que té sort, perquè malgrat tot, el seu sol segueix lluint, cada cop més aprop seu, ocupant-li l'ànima.

Res comparat amb tu

Ni la brisa d'estiu
ni el sol d'hivern
ni la primera flor de primavera
ni aquella fulla de tardor de tots colors
té més encant que tu.

Nou any

Avui pel demà
Perquè l'ahir quedi enrera
i dongui un futur encara millor.

Avui per tu
demà per mi.

Avui per sempre
demà per tu i per mi.