"La va trobar, en una sala mitg buida, buscant un somni, fugint del dolor. Entrant pels ulls va sentir mil espurnes, aquella història va canviar-li el món.[..]"
Aquest és l'inici de "El far del sud" de Sopa de Cabra, un grup en el qual pensava cada cop que sentia la paraula CAMINS, el títol d'una altra de les seves cançons.
I és que aquelles frases definien clarament com se sentia aquell dia.
Tot va començar quan la seva amiga li va relatar la història de la seva mare, una magnífica persona que lluitava cos a cos contra aquesta malaltia de la qual no s'atreveix a dir el nom. Aquell dia va veure el seu camí d'una altra manera; era com si les petjades fossin més visibles, com si una llum reneixés de l'horitzó per marcar-li el nou objectiu. I és que ella definia la vida com un conjunt d'objectius.
I va ser quan va descobrir que més aprop del que s'imaginava tenia algú que patia el mateix mal, que va veure clar quin seria l'objectiu que feia tan de temps que mancava a l'horitzó.
Ja sabia quin camí agafaria perquè aquell objectiu la omplia per dins com si ella mateixa fos un globus acabat d'omplir d'oxígen.
