Quan vas dir-me hola per primer cop jo era molt menuda, no m'adonava del que passava, per mi eres una joguina. A mesura que t'anaves fent gran amb mi et veia com la nena consentida, la nineta dels ullets del pare.
Sempre hem tingut les nostres baralles, però per mi sempre has estat en certa manera una responsabilitat i jo sempre he intentat fer-te de model per ajudar-te a fer el teu camí. Sabia que eres una nena molt tossuda, que et sorties amb la teva sempre i que no et deixaves dominar fàcilment.
Fa relativament poc ets un titella, un titella de certes persones que et fan caminar cap on volen i t'allunyen de les teves arrels.
Estava acostumada a fer-me a la idea que et ficaries en problemes, que series revel, molt revel, però no ho estava per assumir certes coses com la que m'has fet saber i en certa manera tu ho savies, potser per aixo m'ho ocultaves.
No ha estat fàcil per mi mantenir-me al marge de com et veia progressar, però a partir d'avui declaro que em mantindré totalment al marge de totes i cadascuna de les coses que facis. Espero que algun dia, no gaire llunyà siguis capaç de rectificar el teu cami.
