sentiment de naufragi

Mirava el vaixell en el que navegava dia a dia. Aquell vaixell que iniciava la ruta amb la sortida del sol i la finalitzava amb la seva posta.Però aquell dia el vaixell no era valent, aquell dia el vaixell era més inestable. Tot perquè el que el feia subjecte s'estava deteriorant.

De la mateixa manera, ella lluiia una silueta esvelta però a la vegada la seva estructura interior es deteriorava dia a dia. Tenia por, més aviat pànic, patia perquè de la mateixa manera que un vaixell naufrega, ella també podia deixar de poder moure's com havia fet sempre. I el pensament del naufragi i la sensació de dolor feien del seu món, un món de menys colors.


Ella seguia perduda entre el silenci de la boira, no obstant aixo, en una escletxa de cel lluiia el sol, el seu sol.

Miratge

I avui, com un miratge veig el meu reflex als teus ulls en aquella nit d'estiu. De la mateixa manera que la lluna és visible pel reflex del sol.

Llavors, una càlida brisa em frega la pell i una esgarrifança a la panxa em recorda el que m'importes.

En aquest precís instant m'adono que les sensacions que provoques eren fins ara desconegudes i el desitg de veure't és cada vegada més intens.



Ho donaria tot amb la finalitat de conservar aquest tresor tan inmens i encisador.

Tardor

Iniciada pel taronja, seguida del vermell i contrastant amb el groc.

Dibuixant-la la tendresa d'una sola mirada, intensificant-la una carícia i enlluernant-la un somriure.

Així és la seva tardor aquest any.

Enyorança controlada

S'acaba l'estiu,
s'acaben els dies de sol i platja,
s'acaben els millors dies de la seva vida.

Comença la rutina,
una rutina enganxada a una xarxa.

I quan l'enyorança sigui més forta,
la seva mirada li dibuixarà de nou un somriure.

És tot el que dóna sentit a la seva vida,
ara sap què és viure.

Enyorarà les tardes d'estiu,
les passejades intenses,
i els dies assolellats.
Però sobretot enyorarà
la seva presència constant.

Demà

Un demà imminent arriba i amb la seva xarxa intenta aturar-lo.
Sap que no vol perdre aquest lligam i per aquest motiu s'hi aferra.
Creu k les coses seran una mica diferents, però d'altra banda, la confiança en què tot serà com fins ara la tranquilitza.
Contradiccions que envolten la seva xarxa, una xarxa de sentiments incontrolats que a la vegada s'organitzen quan fa falta.
I és que la claror que percep la manté més viva que mai, en aquests moments pot dir que sap el què és viure.
És conscient que el sol és més potent que el vent que intenta fer naufragar el vaixell.

Només amb una mirada és capaç de dibuixar-li un somriure brillant.

L'envolta una xarxa de sentiments incontrolats. Ella com un peixet de colors, esquiva la xarxa agafant el que li interessa del rastre, aquells sentiments més purs.

I dibuixa sensacions intenses, imatges dificils d'esborrar.

Contempla com plou, però al seu món el sol llueix i li il·lumina el rostre.


... De sobte ser la princesa del conte de fades que imaginava cada nit...

Llum visible

El mapa del seu destí es dibuixa a mesura que passen els dies.
Uns dies agradables però emboirats d'impotència.
Una impotència embolicada de por.
Una por enllaçada amb la seva sensació de dolor.



I al mateix temps s'adona que té al seu voltant tot el que volia tenir.
Els sentiments que l'envolten són més intensos que mai.
I la llum és visible des de la foscor més absoluta.
El sol resplandent apareix cada dia.

Tot el mal humor
que m'encèn el cos
s'apaga de cop.

Totes aquelles pors
de sobte s'han fos
quan et tinc a prop.

Tots aquells plans
fins fa un instant
sense futur,
ara els veig clars.
Tot és tan gran
quan sóc amb tu...

Ja no hi ha res que pugui espantar-me si és amb tu...

(els temors s'amaguen, res m'espanta si és amb tu)

Cap somni ja no pot espatllar-se si estem junts.
Voldria aturar el temps cada vegada quan hi ets tu
(fer les hores llargues i aturar-les quan hi ets tu)
per no fer cap més tast de nostàlgia.
Vull ser amb tu i fer etern cada minut.

Amb tu tot és nou.
Surten del teu cor
Bocinets de cel.

El meu nord es mou,
cercant nous tresors,
rera el teu estel.

Si tu ets aquí
els meus matins
són menys feixugs.
I tant se val
si el sol és dalt
o avui no surt.

Ja no hi ha res que pugui espantar-me si és amb tu...

Bombolla

Diuen que una mirada val més que mil paraules. Per ella no val més que mil paraules, sino que és el tot.
Admira aquells ulls que brillen, aquelles mirades intenses que dibuixen el mon que sempre havia somiat...

I a ella, simplement els seus ulls la delaten.




És en un mon de somni del qual no vol despertar, viu en una bombolla de la qual no vol fugir.
És una bombolla que no vol que sigui esplotada i dins la qual només troba aquells qui realment mereixen ser-hi. La bombolla dels seus colors. Una bombolla que es va enfortint mentre passen els seus dies. La seva bombolla.

Els colors poden guanyar les ombres

Contempla una nova il·lusió dibuixada entre muntanyes i deixant-ne enrera de més baixes.
Dibuixa un camí de núvols de colors entre el cel blau intens.
La seva llum esborra el cel opac sense que el vent l'aturi.

Simplement, és feliç.


Però quan menys s'ho espera apareix una ombra, una ombra del passat freda com el gel que intenta desdibuixar-li el nou camí. Malgrat tot, ella és forta i els colors nous són més forts que la foscor.

màgia emboirada d'impotència

Aquella mirada que la il·lumina tan si surt el sol com si fa un dia plujós,

aquell somriure innocent que dibuixa i que tan li agrada dibuixar,

aquelles tardes compartides,

aquells moments que quedaran gravats per sempre,

aquella capacitat de ser feliç amb només una paraula.



Tota aquesta magia que no vol perdre es desdibuixa cada cop que es veu incapaç de ser una noia normal.

Llavors té por de fer sentir malament a aquells qui l'envolten i al mateix temps de mostrar la seva cara de preocupació que tan poc li agrada mostrar.

I se sent tan impotent cada cop que es queda clavada sense poder moure's...

paraula prohivida?

Per dibuixar un somriure fan falta molts motius, però ara descobreixo que a mi pràcticament només me'n fa falta un.

Em fa por dir-ho, em fa por i sé el motiu, però ho diré perquè és el que sento

T'ESTIMO

Visions diferents

I només dibuixa una mirada, un somriure i una persona al seu cap.

No enten res del que li passa, però mai ha estat com està ara. El seu nou món és de colors i el negre és gairevé inexistent.

Per molt que el vent intenti trencar les fulles del seu arbre, continuen intactes tot i estar malmeses.

I tot això que no entén, és fruit del que abans no volia veure.

Ara té visions diferents.

Ara s'adona que la seva ànima vivia oprimida en un cos dedicat als altres.

I hi ha tantes maneres d'estimar...





Contemplant sensacions, dibuixant horitzons, creant il·lusions...

ombres

De cop i volta, el seu món ha fet un gir de 360º cap a l'infinit.

Aquest món és un món nou, incert, on encara es dibuixen ombres, però no són ombres extranyes, són ombres diferents de les que havia vist mai.
No sap perquè però aquestes ombres són millors, i aquest fet fa que torni a començar en un nou món de colors, uns colors més vius que mai.

D'altra banda, la incertesa que sempre ha dibuixat el seu món continua dibuixant-la, i aquest fet que abans l'encisava, ara sembla que té el sentit contrari.




...I continua pensant que els sentiments es dibuixen en mirades envoltades de silenci...

canvis

Diga'm que no ets un somni,

diga'm que m'ajudaràs a pintar aquell quadre que va perdre els colors,

diga'm que podré lluitar de nou per somriure sense necessitat de plorar,

diga-ho

i llavors les pàgines estripades de la novel·la serviran per escriure'n una de nova.

Lluitava contracorrent per no adonar-se que el que tenia davant era molt millor que el que tenia al costat.

La lluita va resultar una derrota, però una derrota d'aquelles que no s'obliden. Una derrota que servirà per lluitar per una nova victòria.

.

Res

I avui el sol no ha sortit, com no sortirà mai més durant temps.
Aquell avisme ha fugit per sempre i el mur glaçat cada cop és més alt.




A l'inici plovia i al final també va ploure

Abisme

Veu un abisme per una escletxa del mur glaçat que té al davant però d'altra banda la por la contamina com l'aire contamina el paisatge.

Al mateix temps es pregunta com és possible aquesta situació si el context és admirable, la pluja àcida que cau del cel no és res comparada amb el sol enorme que pot contemplar.

Que la pluja àcida no amagui el sol i que aquest continui lluint més enllà del mur de gel

St. Jordi

Hi ha un món on els silencis parlen, un món on la inocència perdura per sempre, un món on la felicitat és extremadament lliure. Un món on els somnis es fan realitat...
benvinguda siguis imaginació

..........................................................................................................................................................................................................................
Avui St.Jordi.Que el color de les roses s'encomani a les cares de la gent, que la cultura dels llibres faci que les paraules siguin realment paraules i no només conjunts de lletres sense sentit i sobretot, que l'amor sigui realment profund.


I recordo que va matar el drac amb l'arribada d'una rosa amb un any de retard.

Per no oblidar

Aquella mirada profunda i de colors clars

aquella sensació que feia dibuixar el seu mon de colors

aquella resposta que la deixava sense paraules...

aquella por que no savia d'on li venia

aquelles ganes de riure

i aquella imaginació que no la deixava viure.

Dies obscurs i dies de colors, dies que no seran oblidats.

paraules

No podia definir la paraula amor amb paraules, tampoc ho podia fer amb moviments, però si amb sensacions. Allò que semblava incert era el que més li agradava, però d'altra banda desitjava que la incertesa fos més escassa. No savia perquè el seu món interior s'estava emboirant en contra de la seva voluntat. Tampoc savia el perquè del que l'envoltava.


De sobte una pausa...


De nou preguntes sense resposta.

Eivissa. 13/03/2009

...La llum s'amaga entre les muntanyes amb la incertesa de si demà reneixerà de nou...

primavera

L'hiven se'n va muntanyes enllà i amb un regust dolç arriba la primavera, una primavera que sembla estiu, una primavera que s'espera alegre.

Llueix el sol al ras del camí però amb la nit arriba el vent, aquell vent gelat que desfà l'encant del dia, aquell que fa malvé els colors de l'horitzó.

Capvespre a Sant Antoni (12/03/2009)

...Parlant en silenci dóna a entendre que no vol tornar enrera...

mirades

Ella l'estimava, ho sabia des del precís moment que va plorar per ell.

I el seu sentiment d'amor creixia més i més cada cop que el veia.
D'altra banda, ella era conscient dels seus defectes i els veia, com també veia els defectes de la seva parella, però no es va molestar mai a veure què passava al seu voltant i què creia la gent que l'envoltava ja que la unica cosa que veia eren els seus sentiments, i aquests eren el que més li importava a la vida. Per aquesta raó ella era realment ella.

L'altre dia es va adonar de certes coses que no volia veure, de coses que només la influiien a ella, però va fer-se la forta i va girar l'esquena al que podia suposar un gir massa brusc al seu horitzó.

Posta de sol 12/03/09 a Sant Antoni (Ibiza)

...Els sentiments es dibuixen en mirades envoltades de silenci...

viatge

Ella viatjava cada dia mitjançant la imaginació, però ara se li acostava un viatge físic. Podria volar amb la ment també i deixar-la lluny?

Havia de fer les maletes. Però en comptes de mirar l'armari, es dedicava de pensar què s'enduria que fos estrictament necesari i pensava en totes les coses que aqui feia necessàries i que en realitat no ho eren.

...Té por de trobar obstacles davant l'horitzó i per aixo s'arrepinya al que té ara mateix...

contradiccions

Té un sentiment d'alegria i al mateix temps sent com un buit omple el seu cos, creu que el que ara és impossible algun dia serà possible, però d'altra banda la por de no veure-ho fet realitat corrompeix la seva mirada i desdibuixa les perles dels seus ulls.

I si volar cap a un demà on surti el sol i no l'amagui la lluna no fos tan dificil?

Obstacles

Caminava per un camí sense sortida i anava topant amb els seus obstacles.

Notava com les injustícies li cremaven la pell però al mateix temps els murs semblaven més baixos del que eren gràcies a la claror que dibuixaven les persones que l'envoltaven.

...Intentant que la boira no desdibuixi el camí de claror...
Sou com les estrelletes que fan que el cel no sigui del tot fosc.

Horitzó incert

I avui sense saber perquè una muntanya de preguntes sense resposta dibuixen el seu món:


Perquè quan hauria d'estar contenta no ho està?

Perquè voldria volar cap a un ahir o un demà?

Perquè no veu clar l'horitzó d'avui si fa sol?

Perquè es pregunta tantes coses?

Perquè vol saber aquests perquès?

...buscant respostes en un mar de dubtes

Cadascú té el seu horitzó

Me la vaig trobar caminant per un camí de punxes, i mentre ho passava malament em va dir que el millor que es podia fer a la vida era fer totes i cadascuna de les coses pensant només en mi mateixa, perquè realment l'horitzó que estava construint era meu i de ningú més. Em va fer pensar, i llavors vaig creure que potser tenia raó i que l'horitzó que estava construïnt havia de fer un lleuger rebolt perquè fos realment meu i només meu.

...I perquè cada cop que li feien veure que per ser feliç fa falta ser una mica egoïsta no conseguia fer cas?

horitzons que es difuminen

Diuen que no es pot tenir tot a la vida, però hi ha moments en què tot s'apaga de sobte i no saps perquè. El millor d'aquests moments és adonar-te que no estàs sol, i que la màgia de la vida, és veure somriures quan més falta et fan.

☆_ A l'horitzó una porta mitg tancada k a l'obrir-se grinyola i al tancar-se ja no s pot tornar a obrir_☆

Els somnis d'avui poden fer-se realitat demà...

I si per un moment tot el que somiéssim ho tinguessim a l'instant? LLavors la paraula somiar perdria el seu sentit. I la felicitat que es dibuixa en el compliment d'un somni duraria com el vent després de passar pel camí.

La màgia de l'intriga de saber si algun dia, tot allò que faria que fossim realment feliços es farà realitat...