Miratge

I avui, com un miratge veig el meu reflex als teus ulls en aquella nit d'estiu. De la mateixa manera que la lluna és visible pel reflex del sol.

Llavors, una càlida brisa em frega la pell i una esgarrifança a la panxa em recorda el que m'importes.

En aquest precís instant m'adono que les sensacions que provoques eren fins ara desconegudes i el desitg de veure't és cada vegada més intens.



Ho donaria tot amb la finalitat de conservar aquest tresor tan inmens i encisador.

Tardor

Iniciada pel taronja, seguida del vermell i contrastant amb el groc.

Dibuixant-la la tendresa d'una sola mirada, intensificant-la una carícia i enlluernant-la un somriure.

Així és la seva tardor aquest any.

Enyorança controlada

S'acaba l'estiu,
s'acaben els dies de sol i platja,
s'acaben els millors dies de la seva vida.

Comença la rutina,
una rutina enganxada a una xarxa.

I quan l'enyorança sigui més forta,
la seva mirada li dibuixarà de nou un somriure.

És tot el que dóna sentit a la seva vida,
ara sap què és viure.

Enyorarà les tardes d'estiu,
les passejades intenses,
i els dies assolellats.
Però sobretot enyorarà
la seva presència constant.

Demà

Un demà imminent arriba i amb la seva xarxa intenta aturar-lo.
Sap que no vol perdre aquest lligam i per aquest motiu s'hi aferra.
Creu k les coses seran una mica diferents, però d'altra banda, la confiança en què tot serà com fins ara la tranquilitza.
Contradiccions que envolten la seva xarxa, una xarxa de sentiments incontrolats que a la vegada s'organitzen quan fa falta.
I és que la claror que percep la manté més viva que mai, en aquests moments pot dir que sap el què és viure.
És conscient que el sol és més potent que el vent que intenta fer naufragar el vaixell.

Només amb una mirada és capaç de dibuixar-li un somriure brillant.