Solstici d'hivern

Segueixo mirant aquells ulls inquiets com el primer dia,

segueixo veient la llum en aquella mirada.
Contemplo la veritat en cadascun dels teus somriures
i dibuixo alegria quan veig que tot és més fàcil al teu costat.

Parlo de tu, de tu i de mi.
Com mai he parlat, sempre parlant d'ella;
com aquella estrella llunyana que cada cop s'apropa més al sol.

Perquè tu ets el meu sol,
aquell que brilla nit i dia.
I no deixa descansar un cor inquiet
que no vol deixar de contemplar el seu solstici.

Esperança

Alguns diuen que l'esperança és l'ultim que es perd, altres que costa mantenir-la. Per ella l'esperança era tot allo que la feia continuar en el seu cami.
Un dia perdia el nord, un altre s'entrabancava, pero ella era sempre fidel als seus destjos i lluitava per fer realitat els seus somnis, fossin o no dificils de portar-se a terme.
Per aixo, quan acoseguia el que volia combatint contra els obstacles, era la persona més feliç del món.

Moral

Pasamos la vida preocupandonos por el futuro y planeandolo, intentando predecirlo, pensando saber como amortiguará el golpe. Pero el futuro cambia constantemente, el futuro es el hogar de nuestros miedos y de nuestras esperanzas. Pero algo es seguro; cuando por fin se revela, el futuro nunca es como lo imaginabamos.

Haz un plan, marca-te un objetivo, intenta lograrlo; pero de vez en cuando mira a tu alrededor, vive a fondo. Porque esta es tu vida y, quizá, mañana se acabe.

Anatomía de Grey

Sents

Dies que en la nit s’amaguen
dies que no pesen gaire més
que un vell paper...

Tardes que s´emporta l´aire
cartes que la sort escampa
sents...el món va fent..

Ningú perd l´esperança
no et servirà de res
voldria tornar a casa
però esperaré, potser després
quan em falti el teu alè..
quan el cor s’em queixi més..
quan hem caigui a sobre el cel..
sortire a buscar-te...

Dies que el record s´empassa
dies que la sort escampa
sents...el món va fent

L´estiu estén les ales
t´apropa més als Deus
més tard et sens culpable
per un moment has oblidat
que la vida és un regal
que hi han dies que fan mal
que al final no canviaràs
tornaras a casa...

Dies que en la nit s’amaguen
dies que no pesen gaire més
que un vell paper...


SOPA DE CABRA (grandíssima cançó)

Decepció

Sempre havia lluitat per no decepcionar aquells que més li importaven, potser era per aixo que l'afectava tan quan aquestes persones la decepcionaven...




Quan vas dir-me hola per primer cop jo era molt menuda, no m'adonava del que passava, per mi eres una joguina. A mesura que t'anaves fent gran amb mi et veia com la nena consentida, la nineta dels ullets del pare.
Sempre hem tingut les nostres baralles, però per mi sempre has estat en certa manera una responsabilitat i jo sempre he intentat fer-te de model per ajudar-te a fer el teu camí. Sabia que eres una nena molt tossuda, que et sorties amb la teva sempre i que no et deixaves dominar fàcilment.
Fa relativament poc ets un titella, un titella de certes persones que et fan caminar cap on volen i t'allunyen de les teves arrels.
Estava acostumada a fer-me a la idea que et ficaries en problemes, que series revel, molt revel, però no ho estava per assumir certes coses com la que m'has fet saber i en certa manera tu ho savies, potser per aixo m'ho ocultaves.
No ha estat fàcil per mi mantenir-me al marge de com et veia progressar, però a partir d'avui declaro que em mantindré totalment al marge de totes i cadascuna de les coses que facis. Espero que algun dia, no gaire llunyà siguis capaç de rectificar el teu cami.

Buscant sortida

Com un núvol en un cel radiant, com una fulla caiguda a la primavera, com un bosc nevat a l'estiu, com una flor enmitg de la neu hivernal.

Fora de lloc. No és on toca però tampoc troba el seu lloc, no dibuixa mirades, no dibuixa somnis, ja no.

Temps

Cada segon és temps de silenci
una estona que pot passar desapercebuda.
Pot ser un somriure
pot ser una llàgrima.

Tot és temps,
un temps que no es pot perdre;
que es tira a sobre.
Un temps que necessites
i a la vegada desaprofites.

Temps de viure
temps de lluita.

S'escapa...

Nena

Voldria tornar a ser una nena per tenir sempre un somriure a la cara, per ignorar injustícies i ser feliç amb només un bocí de món, un simple llàpis de color o una baldufa.
Vodria volar al passat, on les preocupacions eren desconegudes.

Ella

Aquells dies amb ràfagues de vent
i pluja intensa

aquelles gotes d'aigua

escapant-se dels núvols quan fa sol
aquell sol que recorda els dies d'estiu.

Primavera,
amb les seves tardes alegres
i els seus matins feixucs.
Amb aquella olor de verd
i colors intensos.


Ideal d'ulls marrons
recorda que l'horitzó és aprop.
Somriure
que diu que tot val la pena.
Paraules
que l'animen a dibuixar un món de colors.

Així és ella.
Igual que la primavera,
amb claror difuminada de foscor,
amb somriures disfrassats de llàgrimes.

I viu tansols
per recordar els ulls marrons
el somriure
i les paraules
del seu ideal.

Injustícia

Calcula cada milímetre de l'horitzó perquè reneixi la llum, i tot i així, s'apaga.

Al camí, persones que treballen només per guanyar un sou. Persones que jutgen sense mirar més enllà.

Vivim en un món on la paraula injustícia parla per ella sola.

I al mirall, hi veu la paraula frustració.

Mirall de paraules

Des d'aquell dijous resta immòbil. Ella té la sensació que si li fa una empenta respondrà. Però al fer-li ell es torna més revel i resta immòbil, contratacant amb una punxada assessina.
De sobte es mira al mirall, però només veu la paraula "ajuda" escrita en lletres majúscules. Vol fer-se petita i no adonar-se del que li està passant. Tenca els ulls, però al tornar-los a obrir el mirall resta igual. L'endemà el mateix i l'endemà del demà igual. Avui, demà d'ahir, es troba davant el mirall escrivint amb la mà esquerra i pensant si demà hi haurà una altra paraula escrita al mirall.


Es troba perduda entre muntanyes rocalloses i dóna gràcies al seu sol, per il·luminar els seus dies.

Vida

La seva vida, com un càctus amb dolç aroma de lavanda, es penceix per manca d'oasis al desert.

La complicitat de ser fada

Era diumenge, un dimenge al vespre d'aquells en què et falta l'aire al saber que l'endemà és dilluns i torna la rutina. La noia somiava en passar les hores distreta, i arribar al dilluns sense adonar-se'n per tal de mantenir la calma. Va ser en aquell moment, quan va aparèixer ella, que del no res, va canviar la situació. La noia no savia què fer, perquè no entenia res. Així que va decidir marxar fins aclarir les coses. Aquella nit, nit de vent gèlid, va ser complicada i confusa, nit en la qual el son no va aclaparar-la. Però tot i així, no va aconseguir desxifrar l'enigma. Avui és divendres, i la noia, encara es pregunta com pot desxifrar-lo. Uns diuen que no es preocupi i d'altres que continui darrera un mur de pedra.
No obstant això, la noia intenta aixecar el cap i donar-se importància a ella mateixa, perquè el seu subconscient li parla, fent-la arribar a la intranquilitat i causant efectes contradictoris al seu benestar.
I reconeix que té sort, perquè malgrat tot, el seu sol segueix lluint, cada cop més aprop seu, ocupant-li l'ànima.

Res comparat amb tu

Ni la brisa d'estiu
ni el sol d'hivern
ni la primera flor de primavera
ni aquella fulla de tardor de tots colors
té més encant que tu.

Nou any

Avui pel demà
Perquè l'ahir quedi enrera
i dongui un futur encara millor.

Avui per tu
demà per mi.

Avui per sempre
demà per tu i per mi.