Al principi l'hagués definit com l'estrés materialitzat en una ciutat, com aquell lloc on el ritme de vida és l'oposat al del poble; aquell lloc on la tranquilitat és gairevé inexistent.
Ara que ja fa tres setmanes que la visita quasivé cada dia, la ciutat li recorda al lloc on la seva reflexió és continua, on cada dia es creua amb persones diferents pel carrer, on la diversitat marca el dia a dia.
I és al final del dia, quan agafa l'autobús que refexiona més, i veu la importància de les petites coses. el silenci dels vespres al ras, les passejades al costat del riu, fins i tot el sol al poble és diferent.
Potser tot això li passa pel cap perquè fa un balanç del dia i se sent sola.
Sí, és inversemblant. Es troba en una gran ciutat envoltada de gent i se sent més sola que en un poble. Potser és perquè encara que hi hagi molta gent, hi ha molt poques persones.
De fet, Barccelona és només el reflexe de la societat actual, una societat sense respecte ni educació, una societat intolerant de la qual s'avergonyeix de formar part.
