divendres, 28 de novembre del 2008
Els somriures dibuixen horitzons?
diumenge, 2 de novembre del 2008
horitzons negres
divendres, 24 d’octubre del 2008
Nous horitzons
diumenge, 12 d’octubre del 2008
I els horitzons canvien?
dissabte, 27 de setembre del 2008
El camí
creuant-se amb els que baixen pel mateix camí.
D'altres viatgen mar endins,
fugin de la misèria, direcció al paradís.
Una entrada i una sortida.
Si podem veure l'horitzó... hi haurà un camí.
Una cara que no s'oblida.
Quan formi part dels teus records,
tanca els ulls... seré dins la foscor.
Serà el moment en què entendràs
perquè no em vaig acomiadar.
Moltes són les coses que portem entre mans.
De vegades és la sort
la bruixola que ens guia fins arribar a port.
Una entrada i una sortida.
Si podem veure l'horitzó... hi haurà un camí.
Un adéu que mai més s'oblidarà...
Quan formi part dels teus records,
tanca els ulls... seré dins la foscor.
Serà el moment en que entendràs
perquè no em vaig acomiadar...
amb un somriure amb podràs recordar.
No ploris per mi... vaig tenir sort.
Vaig trobar el camí...
El camí que porta el teu nom...
amb un somriure amb podràs recordar.
No ploris per mi... vaig tenir sort.
Vaig trobar el camí...
El camí que porta el teu nom...
dimecres, 24 de setembre del 2008
Un trocet d'horitzó que cal esborrar
I li vaig preguntar si realment li agradava aquest trocet d'horitzó tan recent. Ella, amb uns ulls que mostraven més tristesa que alegria; em va respondre que no. Aleshores li vaig dir que si volia, encara era a temps de canviar-lo, però ella em deia que aquest trocet que per a ella era obscur, per d'altra gent que li importava era un trocet lluminós.
Jo li vaig dir que havia de pensar en ella, i no tan en la resta de gent, però em va dir que no podia, que ella vivia per fer contenta a d'altres persones.
De sobte, un lleuger silenci va matar la conversació, no savia què dir-li, realment ella era una noia volcada als altres.
Finalment, es va fer fosc i cadascuna va marxar pel seu camí, però el següent dilluns, la vaig tornar a veure, a la mateixa hora i amb els mateixos ulls que delataven el seu patiment.
En aquell moment, em va quedar més clar que aquest horitzó tan fosc, l'havia de borrar i si no era aixi, l'hauria d'encerclar per els trocets més lluminosos de l'horitzó de la vida; només així, en moments com aquell, podria tornar a somriure.