Abisme

Quan vols baixar del vaixell perquè et fa por la tempesta,
quan la por de naufragar fa que les ones s'accentuin,
quan allò pel que has lluitat s'enfonsa en la fosa més profunda de l'oceà.

Llavors, només llavors, deixes de somiar.

I en aquests instants, una única força deixa entreveure's darrera un abisme. Un abisme que com un llampec llueix enmitg el negre cel.

Tren de vida

Cada instant és únic, no es repetirà.

Viu cada moment com si fos l'últim.

Frases que li passaven per davant i sempre havia cregut que només servien per determinades etapes de la vida.
Aquells dies però, tot era diferent. Havia decidit ser feliç. Podia semblar un caprici, ja que això era el que volia tothom. Però ella per ser feliç només necessitava deixar de banda les preocupacions.
S'havia adonat que fer-se gran li feia veure la vida d'una altra manera. Veia que necessitava viure d'una manera més intensa però al mateix temps aprofitar cadascun dels bons moments per deixar passar més fàcilment els dolents i oblidar-los al mateix temps.

I si una cosa tenia clara, era que volia viure al seu costat. Era aquell vent que donava un respir els dies de calor, aquell sol que donava vida al glaçat hivern, aquella pluja refrescant d'estiu.
El millor company de viatge al tren de la vida.