dimecres, 11 de novembre del 2009

sentiment de naufragi

Mirava el vaixell en el que navegava dia a dia. Aquell vaixell que iniciava la ruta amb la sortida del sol i la finalitzava amb la seva posta.Però aquell dia el vaixell no era valent, aquell dia el vaixell era més inestable. Tot perquè el que el feia subjecte s'estava deteriorant.

De la mateixa manera, ella lluiia una silueta esvelta però a la vegada la seva estructura interior es deteriorava dia a dia. Tenia por, més aviat pànic, patia perquè de la mateixa manera que un vaixell naufrega, ella també podia deixar de poder moure's com havia fet sempre. I el pensament del naufragi i la sensació de dolor feien del seu món, un món de menys colors.


Ella seguia perduda entre el silenci de la boira, no obstant aixo, en una escletxa de cel lluiia el sol, el seu sol.