paraules

No podia definir la paraula amor amb paraules, tampoc ho podia fer amb moviments, però si amb sensacions. Allò que semblava incert era el que més li agradava, però d'altra banda desitjava que la incertesa fos més escassa. No savia perquè el seu món interior s'estava emboirant en contra de la seva voluntat. Tampoc savia el perquè del que l'envoltava.


De sobte una pausa...


De nou preguntes sense resposta.

Eivissa. 13/03/2009

...La llum s'amaga entre les muntanyes amb la incertesa de si demà reneixerà de nou...

primavera

L'hiven se'n va muntanyes enllà i amb un regust dolç arriba la primavera, una primavera que sembla estiu, una primavera que s'espera alegre.

Llueix el sol al ras del camí però amb la nit arriba el vent, aquell vent gelat que desfà l'encant del dia, aquell que fa malvé els colors de l'horitzó.

Capvespre a Sant Antoni (12/03/2009)

...Parlant en silenci dóna a entendre que no vol tornar enrera...

mirades

Ella l'estimava, ho sabia des del precís moment que va plorar per ell.

I el seu sentiment d'amor creixia més i més cada cop que el veia.
D'altra banda, ella era conscient dels seus defectes i els veia, com també veia els defectes de la seva parella, però no es va molestar mai a veure què passava al seu voltant i què creia la gent que l'envoltava ja que la unica cosa que veia eren els seus sentiments, i aquests eren el que més li importava a la vida. Per aquesta raó ella era realment ella.

L'altre dia es va adonar de certes coses que no volia veure, de coses que només la influiien a ella, però va fer-se la forta i va girar l'esquena al que podia suposar un gir massa brusc al seu horitzó.

Posta de sol 12/03/09 a Sant Antoni (Ibiza)

...Els sentiments es dibuixen en mirades envoltades de silenci...

viatge

Ella viatjava cada dia mitjançant la imaginació, però ara se li acostava un viatge físic. Podria volar amb la ment també i deixar-la lluny?

Havia de fer les maletes. Però en comptes de mirar l'armari, es dedicava de pensar què s'enduria que fos estrictament necesari i pensava en totes les coses que aqui feia necessàries i que en realitat no ho eren.

...Té por de trobar obstacles davant l'horitzó i per aixo s'arrepinya al que té ara mateix...