De sobte es mira al mirall, però només veu la paraula "ajuda" escrita en lletres majúscules. Vol fer-se petita i no adonar-se del que li està passant. Tenca els ulls, però al tornar-los a obrir el mirall resta igual. L'endemà el mateix i l'endemà del demà igual. Avui, demà d'ahir, es troba davant el mirall escrivint amb la mà esquerra i pensant si demà hi haurà una altra paraula escrita al mirall.
Es troba perduda entre muntanyes rocalloses i dóna gràcies al seu sol, per il·luminar els seus dies.
4 comentaris:
El subconscient a vegades ens pot jugar males pesades,no tanquis els ulls per veure si a desaparegut la paraula,no et sentis sola ja que no ho estàs, no et sentis perduda ja que no ho estàs.
enfrontat a les teves pors i aquestes marxaran.
El subconscient a vegades ens pot jugar males pesades,no tanquis els ulls per veure si a desaparegut la paraula,no et sentis sola ja que no ho estàs, no et sentis perduda ja que no ho estàs.
enfrontat a les teves pors i aquestes marxaran.
El subconscient a vegades ens pot jugar males pesades,no tanquis els ulls per veure si a desaparegut la paraula,no et sentis sola ja que no ho estàs, no et sentis perduda ja que no ho estàs.
enfrontat a les teves pors i aquestes marxaran.
de vegades perdre's és necessari per poder-se trobar ;)
tot bé núria?
Publica un comentari a l'entrada