No enten res del que li passa, però mai ha estat com està ara. El seu nou món és de colors i el negre és gairevé inexistent.
Per molt que el vent intenti trencar les fulles del seu arbre, continuen intactes tot i estar malmeses.
I tot això que no entén, és fruit del que abans no volia veure.
Ara té visions diferents.
Ara s'adona que la seva ànima vivia oprimida en un cos dedicat als altres.
I hi ha tantes maneres d'estimar...

Contemplant sensacions, dibuixant horitzons, creant il·lusions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada