Aquella mirada que la il·lumina tan si surt el sol com si fa un dia plujós,
aquell somriure innocent que dibuixa i que tan li agrada dibuixar,
aquelles tardes compartides,
aquells moments que quedaran gravats per sempre,
aquella capacitat de ser feliç amb només una paraula.
Tota aquesta magia que no vol perdre es desdibuixa cada cop que es veu incapaç de ser una noia normal.
Llavors té por de fer sentir malament a aquells qui l'envolten i al mateix temps de mostrar la seva cara de preocupació que tan poc li agrada mostrar.
I se sent tan impotent cada cop que es queda clavada sense poder moure's...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada