Notava com les injustícies li cremaven la pell però al mateix temps els murs semblaven més baixos del que eren gràcies a la claror que dibuixaven les persones que l'envoltaven.
...Intentant que la boira no desdibuixi el camí de claror...
Sou com les estrelletes que fan que el cel no sigui del tot fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada