Autoconeixement

Els vells savis deien: "Si vols que el teu entorn canvii, canvia primer tu".

Sempre havia pensat que si es deia aquesta frase, havia de tenir un sentit però mai l'havia trobat suficientment especial com per tenir-ho en compte.
Mai fins llavors, el dia en què ella va deixar de ser ella en minúscules per posar punts i comes entre les lletres. I és que de cop i volta, sense adonar-se'n un horitzó personal intern va començar a brotar com si fos una flor que estava reprimida al interior del seu ser.
La nova flor era tan diferent a les que havia vist sorgir que no savia pas com havia d'actuar. La gent que la coneixia des de sempre, o això pensaven, començaven a veure-la com si alguna cosa extranya la fes canviar i no entenien res. Què havien d'entendre, pobres, si fins i tot a ella se li feia extrany!
Cada cop que volien alguna cosa, la hi manaven. Hi estaven massa acostumats. Però llavors, reaccionaven amb una cara de sorpresa al veure que ella decidia no fer-ho. Fins i tot es desconcertaven al veure que conscient que intentarien desvincular-la del seu somni, no compartia el seu dia a dia.

I va ser així com la nena tímida i sumisa va passar a ser una persona capaç de lluitar pels seus somnis, fidel als seus principis i sense deixar-se trepitjar.